Eixample: Introducció

L' Eixample és un dels districtes de Barcelona, i és, notablement, el més poblat de la ciutat. Inclou els barris de Dreta de l'Eixample, Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, Sagrada Família i Fort Pienc. Sorgí al s. XIX després de l'enderrocament de les muralles i l'expansió de la ciutat.

L'abril de 1859 l'ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat, el qual va guanyar l'arquitecte Rovira i Trias, però va ser Ildefons Cerdà qui va dissenyar-lo. Fou un barri que es basà en una estructura quadriculada, oberta i igualitària, amb illes octogonals de cantonades truncades i contingué espais per vianants i jardins interiors.

MBLAL'eixample que està situat entre l'Avinguda Diagonal i la Gran Via, comprèn un perímetre aproximat de 3.700 metres i una àrea aproximada de 810.000 m2. Tot aquest trapezi se’l coneix també amb el nom del Quadrat d’or (per les joies d’edificis que conté, La Pedrera, L’Illa de la Discòrdia, La Sagrada Família, i moltes i moltes cases que hi ha escampades per tota aquesta zona)

Esplugues va tenir una gran importància en les construccions d'edificis modernistes, ja que per decorar aquests edificis importaven les rajoles principalment de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis "la rajoleta" (1858 - 1960). El arquitectes modernistes que van importar rajoles d'aquesta fàbrica van ser principament: Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.