Passatge Permanyer - Església de la Concepció

Quan ens vam disposar a abandonar l'illa de la discòrdia per dirigir-nos cap el passatge Permanyer els fanals de Passeig de Gràcia ens van cridar l'atenció, ja que les seves formes eren dignes d'una obra d'art. Estaven formats per dues grans llàmpares i el color predominant era el negre.

Després ens vam dirigir al carrer Pau Claris i abans d'arribar al carrer Diputació ens vam trobar amb el passatge Permanyer. En aquest passatge es podia observar un conjunt de cases (algunes d'elles associacions) que es trobaven juntes les unes amb les altres. Les cases (familiars) estaven formades per 1 o 2 plantes i totes elles tenien un jardí molt ben cuidats pels propietaris.
A continuació, vam intentar anar a un dels patis interiors, el cual té una construcció anomenada Torre de les Aigües. Aquest es l'únic que té accés al públic, malgrat aixó, estava tancat.
En acabar aquest passatge vam pugar el carrer Roger de Llúria i vam arribar al carrer d'Aragó, on vam poder observar l'església de la Concepció.

Barri Gòtic: Introducció

El barri gòtic es un dels barris més coneguts de Barcelona, ja que conté unes edificacions típiques de Barcelona i que a l'hora són de característiques molt destacable, i moltes edificacions són de l'època medieval. En aquest itinerari s'hi troben edificis coneguts com ara L'ajuntament i la Generalitat, que se situen a la plaça Sant Jaume, i també la Catedral, Santa Maria del mar, el Fossar de les moreres i el Palau de la Música catalana. Un barri que juntament amb l'Eixample es un dels més visitats per els turistes ja que les edificacions que conté són pròpies de la ciutat de Barcelona.

El dimecres vam visitar aquest barri, passant per aquests llocs i descobrint els racons més antics de Barcelona, així doncs també vam descobrir alguns racons que encara no coneixíem. Es un itinerari llarg i molt esgotador ja que s’ha de tenir molta paciència a causa de la durada de l’itinerari.

En realitat l’itinerari és una mica complicat, ja que no al mapa no sortien gaires carrers, i la meitat de l’itinerari el vam tenir que organitzar a través del “google maps” i també vam tenir que preguntar a botiguers o persones que vivien a Barcelona. També ens va passar el mateix amb la informació, moltes coses les teníem que preguntar a les persones encarregades de l’edifici perquè a les plaques no n’hi havia gaire. Igualment també hi ha coses que a la tarda buscàvem a Internet perquè no vam tenir temps o vam considerar que era millor buscar-ho a la Web de l’edifici. No obstant ens ho vam passar bé i per sort tot va acabar tal i com ho havíem previst.

Comencen la primera part del recorregut d'aquest Barri anomenat Gòtic per l'estil de les construccions. Ens dirigim a una de les places més conegudes de Barcelona, La plaça Catalunya. Allà alçant una mica la vista vam veure el Banc de Madrid y al seu terrat dos estàtues que representen Déus grecs, aquest podia ser Hermes dedicat als viatgers. Una mica més tocant la rambla podem trobar un monument dedicat a Francesc Macià, que va ser un dels presidents més significatius de Catalunya.

Si rebusquem al costat de la Pastisseria Montserrat podem trobar la Plaça Ramon Amadeu (Que va ser costosa de trobar), allà podem observar com una plaça reformada esta juntament amb una petita església. Si tombem per un carrer estret estarem llavors al carrer Bertrellans i també el podem identificar perquè hi ha set fanals d'estil Gòtic.

Després vam arribar al carrer Portaferrissa, anomenat així per la protecció de ferro que tenia la seva porta, allà s'hi girem cap a la esquerra podem anar observant un seguit de rodolins escrits en rajoles que estan dedicats als cavallers de l'època medieval. Finalment seguint arribem a la plaça del Pi, mirant-la vam poder deduir que s'anomenava així per l'enorme Pi que hi ha al centre de la plaça. Aquesta es més difícil deduir l'estil perquè les diferents façanes dels edificis que l'envolten enganyen molt, però al preguntar ens van respondre que lògicament era Gòtic perquè estava en el Barri Gòtic de Barcelona i perquè l’església també té aquest estil.

Ens dirigim a la Plaça Sant Josep Oriol per arribar al Carreró de l’Ave Maria. Allà podem observar l’idioma que ens permet tenir el nostre, el llatí. Seguidament passant tot el carreró vam arribar al carrer Banys Nous, que rep aquest nom perquè hi havia els banys. També ens va impressionar la quantitat de Antiquaris que hi havia, ja que fins i tot conservaven l’interior de l’edifici.

Després ens vam dirigir al carrer del Call, allà podem observar la muralla que es conserva (actualment utilitzada com a façana d’un edifici), i podem distingir la muralla per la forma de construcció, si observem hi ha un sant, Sant Ramon del Call.

Més tard ens vam dirigir cap passant per davant de la sinagoga (que era tancada), però sabem que la sinagoga era de l’època medieval i que disposava d’un espai per a les pregàries dels jueus, ja que per diverses causes a les altres no hi cabia gent i actualment només es conserven algunes coses com la façana. A la Plaça Sant Felip Neri, una plaça tancada amb cinc costats i en forma pentagonal, també ens va impressionar la presencia d’una escola i els impactes de les bales. Abans de posar rumb cap al Carrer del Bisbe ens vam aturar a la plaça Garriga i Bachs, on podem trobar un monument dedicat als màrtirs napoleònics per el seu heroisme i que va ser feta per Josep Llimona. Podem citar també que a la placa hi posava el següent: “EL P.JUAN GALLIFA, EL DR. JOAQUIN POU, DR. JUAN MASSANA, D. SALVADOR AULET, D. JOSE NAVARRO, D. PEDRO LASTORTRAS, D. JULIAN PORTET I D. RAMÓN MAS VAN SACRIFICAR LA SEVA VIDA PER DÉU, PER LA PÀTRIA I PEL REI. LA CIUTAT AGRAIDA ENALTEIX AQUIPERPETUAMENT LA SEVA MEMÒRIA. (MCMXXIX)(1929)”.

Finalment vam arribar al Carrer del Bisbe i vam veure un pont que comunica dos edificis de vital importància, la casa Canonges amb el Palau de la Generalitat.

Després d’un petit descans ens vam dirigir a la Catedral, que va ser construïda en els segles XIII i XV i on hi predomina l’estil arquitectònic Gòtic. Allà s’hi pot trobar el portal de la Pietat on hi ha un monument que anteriorment ja havíem vist. Continuant trobem la casa dels Canonges, que era la casa dels Canonges de la Seu, aquests eren els que s’encarregaven de fer de pregoners. Passant per un llarg de carrers ens acostem a l’antic temple Romà de finals del segle I aC. Actualment el temple està acollit per l’Ajuntament de Barcelona. Al carrer de la Pietat i podem trobar el palau Lloctinent, que era on es guardaven i guarden els arxius de la corona d’Aragó.

Seguint o sortint del palau Lloctinent ens podem trobar amb la plaça del Rei on s’hi allotgen dos edificis importants, la part de darrera del palau Lloctinent i el Museu d’Història de la ciutat. Allà també hi ha el saló Tinell que era on Colón va rendir comptes per al seu primer viatge. Anant cap a la plaça Sant Jaume passem pel carrer del Veguer, cal explicar doncs que el veguer era el que s’encarregava de la corona i la vegueria la seva casa o el lloc de treball.

I finalment acabem aquest tram arribant a la plaça Sant Jaume. On s’hi troven dos edificis de vital importància, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. A sobre d’una de les façanes s’hi troba el símbol dels catalans, el Sant Jordi i al balcó s’hi pot contemplar que ha sigut un dels llocs per on els presidents de Catalunya han pogut donar des de missatges fins a celebrar els títols esportius relacionats amb Barcelona.

Vam travessar la via laietana, que està dedicada a un antic poble que hi havia a la zona de la costa de la província de Barcelona. Vam passar per el carrer Argenteria i ens va cridar l'atenció una placa que es trobava a la façana d'una de les parets que deia: De mare gitana d'obrera estil i de lleis nació de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de l'arribada al moll. Seguint tot el carrer ens vam trobar just a les portes d'una catedral del segle XIV molt coneguda, Santa Maria del Mar, i a més que demostra clarament que es d'estil Gòtic. Quan vam entrar vam a observar que a al dreta hi havia una petita sortida que dona al Fossar de les moreres, que també és molt conegut perquè l'onze de Setembre tots els catalans es reuneixen allà per celebrar-ho. Allà vam poder preguntar què era, i ens van dir que era un monument dedicat a tots els catalans que van matar durant el segle XVIII durant una conquesta que van fer els Espanyols als catalans. No hem pogut trobar qui va ser el que va construir aquest monumtn. Amb aquest escrit dona encara més record a aquells que van lluitar ''No s'hi enterra cap traïdor. Fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714." En la nostra opinió el monument es molt maco i creiem que s'ho mereixen per lluitar i defensar el poble.

Junt amb una petita rambla es troba un carrer, el carrer Assaonadors on els tenien les botigues els que feien pells o cuirs. Seguint trobem el carrer Carders, on també com l'altre els especialitzats en cardar, cardaven la llana, i finalment tenim el Carrer de Giralt Pellisser, on els rics o els que es volien donar un luxe compraven la roba.

Finalment y després de passar alguns carrers amb un nom molt graciós com ara, Sant Pere més Baix i Sant Pere més Alt, vam arribar al Palau de la Musica catalana, un edifici que demostra, com molts altres i com es propi en aquell barri, l’estil Gòtic. L’edifici el va fer Lluís Domènec i Montaner, prop del 1905 i el 1908. A més al 1997 va ser proclamat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Casa de les punxes - Pedrera

En acabar de visitar l'església de la Concepció vam pujar pel carrer del Bruc fins arribar a la Diagonal, des d'on vam observar la casa de les punxes, una casa construïda al 1905 per Puig i Cadafalch que posseeix un cert estil medieval i conegut per les seves punxes a la façana, l'únic problema és el fet que és una propietat privada i no es pot visitar.

Seguint per la Diagonal vam observar la casa del baró de quadres, un altre edifici projectat per Puig i Cadafalch i la seva funció es la de mantenir les relacions amb Àsia. Després de visitar aquest edifici vam anar direcció a la Pedrera i mentre caminàvem podíem observar les petites botigues que sorgien pel camí. La majoria d'elles es dedicaven als teixits i a la venta de manufacturats pels turistes que visitaven la ciutat. Fins que al final del carrer ens vam reunir amb el professorat a la Pedrera per realitzar la visita.

Església de la Concepció

Edifici religiós (s. XIII - XV) d'estil gòtic situada al carrer d'Aragó, 299. Aquesta església té molta importància, ja sigui popular com turística.Aquesta església correspon a una altra anteriorment derrocada al 1868, anomenada Santa Maria de Jonqueres. Entre 1869 i 1871 es començà el trasllat dirigit per Jeroni Granell.

Alhora de reconstruir-la, l'església va canviar molt d'aspecte, ja que la façana i la porta principal van ser modificades, però, en canvi, la rosassa no, i el campanar va ser traslladat de l'església Sant Miquel, també enderrocada.

La Rambla: Introducción

La Rambla es el nombre de un emblemático paseo de la ciudad de Barcelona , que discurre entre la Plaza Cataluña y el puerto antiguo.
Está lleno de gente, qioscos , flores y pajaros actores callejeros y comercios.
Paseando por La Rambla pueden admirarse varios edificios de interés, como el Palacio de la Virreina, así como el mercado de La Boquería y el famoso teatro de El Liceo.
Por las calles laterales se puede llegar a la Plaza Real, plaza con unas farolas características y una fuente en el centro.
Debido a que la rambla está dividida en varios tramos, también suele llamarla por su nombre en plural: Ramblas. Desde la Plaza de Cataluña los diferentes tramos reciben los siguientes de Rambla de Canaletes, Rambla dels Estudis, Rambla de Sant Josep, Rambla dels Caputxins y por último Rambla de Santa Mònica.
Este último tramo desemboca en la estatua de Cristobal Colón, que mide 60 metros en conjunto con el escultorio.

Montjuïc

La montaña de Montjuïc (monte judío) a lo largo de la historia ha ofrecido a sus visitantes muchas facetas: la historia, la cultural, la lúdica y la deportiva.
Dentro de la montaña de Montjuïc se pueden visitar sitios como el monumento mas antiguo, el castillo de Montjuïc, el cual fue construido con finalidad militar, también usado como escenario de fusilamiento, desde esta edificación también podemos obtener una magnifíca vista de toda la ciudad. Otro de los grandes monumentos que podemos visitar es la construcción mas destacada, el Pueblo Español que es actualmente un gran atractivo turístico. Otra edificación de gran importancia es la reciente construida Fundación Miró que recoge las mejores artes de este gran pintor y son expuestas la público. También podemos visitar el conocido estadio olímpico de Montjuïc que fue construido por el arquitecto catalán Pere Domènech i Roura y en el cual se han celebrado eventos deportivos y musicales históricos. Otra opción sería el Pueblo Español, un museo construído por el arquitecto catalán Josep Puig i Cadafalch con la finalidad de reunir las principales características de las ciudades de España, actualmente es un museo arquitectónico al aire libre.
Tubimos algunos problemas al encontrar los sitios a los que teníamos que ir en el mapa, buscando el museo etnologico, estubimos como media hora dando vueltas y preguntando a la gente hasta que vimos a un grupillo de nuestra clase y les seguimos. Tras perdernos, todo lo demás fue sin problemas.

Empezamos visitando los tres jardines con nombres de poetas catalanes son: los jardines de Costa i Llobera, los jardines de Mossén Cinto y los jardines de Joan Maragall.
Uno de los "palauets" podria ser el "palauet" Albéniz.
La vida de los tres poetas:
Miquel Costa i Llobera
Mossèn Cinto
Joan Maragall
Al acabar con los jardines seguimos nuestro camino hacia la Caixa Fòrum que antiguamente era una fábrica y actualmente es un museo de artes gráficas.
Siguiendo nuestro camino vamos al Palau Nacional que acoge el Museo Nacional de arte de Catalunya en el cual podremos visitar algunas obras como:
- Maestro de Baltarga, Frontal de Baltarga
- Taller de Ribagorça, Frontal de Cardet i Frontal de Rigatell
El Palacio Nacional fue construido para la Exposición Universal de Barcelona del 1929. Vam veure la gran font què és diu Font màgica.
Caminando un poco seguimos rumbo hacia el Estadio de Montjuïc que fue inaugurado en el 1929 con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona y fue construido por el arquitecto Pere Domènech i Roura. Fue reinaugurado en 1989 debido a la Copa del Mundo de Atletismo. El acontecimiento mas importante que ha tenido lugar en el Estadio Olímpico fueron los Juegos Olímpicos de 1992.
Continuamos hacia el Palacio Sant Jordi en el cual se celebraron las finales de gimnasia de los Juegos Olímpicos de 1992. Actualmente acoge desde partidos de Baloncesto a Exhibiciones de Motocross y deportes no habituales en un sitio no especializado como la natación.
Estamos yendo a la Torre Calatrava, se usa como torre de telecomunicaciones de Telefónica.
De ahí tenemos un poco de camino hasta la fuente famosa que se llama la fuente del gato. La letra de la canción es:
"Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu".

Siguiendo el mapa llegamos al teatro griego, asi llamado porque es una imitación de un teatro griego. Se usa para hacer representaciones de danza, teatro, canto y conciertos. El nombre del jardín es Jardín de Laribel.

Llegamos a la Fundación Miró, Joan Miró fue el arquitecto que lo construyó en el año 1975. La fundació Miró exhibe exposiciones con diferentes aspectos de la obra de Joan Miró y otras sobre algunos artistas más relevantes de la creación actual.

Tras un largo camino hacia "els jardins de Mossèn Cinto" en el cual vimos dos ejemplares de Ginkgo Biloba, es un fosil viviente porque no tiene antepasados, es decir no pertenece a ninguna familia. Tiene propiedades terapéuticas.

Seguimos con la estatua de la chica, que las flores que sostiene en la mano se llaman Lliris. El poema que hay escrito fue hecho por Jacint verdaguer y es el siguiente:

"Bonica es la rosa
Més ho es el ram
Més ho es el lliri
que floreix tot l'any."

Glossari

Detritus: son residus, generalment sòlids, que procedeixen de la descomposició de fonts orgàniques i minerals.
Claustre: Recinte, normalment quadrat, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d’una catedral. o pot ser també un convent o un monestir.
Necròpoli : cementiri, d’època prehistòrica o antiga.
Llòbrec: fosc, tenebrós.
Criteri: norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: persona que rep l’ensenyament d’un mestre.
Cura: atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa, a fer una cosa com cal.
Bohèmia: natural de Bohèmia o de la corona de Bohèmia.
Sinagoga: nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu.
Timpà: Espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica
Gàrgoles: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.
Esmunyiu: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estertor.
Emblemàtics: Signe visible d'una idea, sovint acompanyat d'una llegenda explicativa.
Eixam: Grup nombrós.
Orfebres: Persona que ven or, argent o altres metalls preciosos.
Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.
Policromades: De diferents colors.